•FORÇA DE GRAVETAT•
Un projecte expositiu
d’Astrid Colomar, comissariat per Georgina Sas, per a l’església del Convent de
Sant Domingo de Pollença.
18.07.2015 – 25.09.2015 // Acte d’inauguració amb ritual performatiu: 18 de
juliol a les 20.30 h.
De la proposta, se n’extreu una delectació visual
allunyada de qualsevol pensament racional, es connecta la força creativa de la
Terra en una cosmovisió personal i en un joc de vermells visibles a l’ull humà.
•FORÇA DE GRAVETAT•
La instal·lació. Per
percebre la força de gravetat és necessari provocar-la. Per això, a la nau de
l’església s’hi pengen mobles: butaques i cadires. Els mobles són objectes en
els quals ens recolzem, acullen el nostre pes; la seva suspensió flotant, lluny
del terra, desafia la imantació de la seva gravetat.
Tots el mobles estan entapissats del mateix vellut
vermell. Quan l’opacitat intensa del vellut s’il·lumina amb llum focal agafa
una profunditat carnosa. Així, els mobles en suspensió no només contenen els
cossos, sinó que amb el seu pes també són la seva carnalitat.
A sota dels mobles i al llarg de la nau, a nivell de
terra, es planteja una “evaporació pictòrica”, que consisteix en
submergir un suport de paper dins un recipient inundat de pintura líquida
aquosa de color vermell.
Aquesta pintura s’evapora exposada als elements que creïn
l’esdeveniment de la instal·lació, per tant, el que romangui d’aquesta
evaporació, una nova condensació material de pintura sobre el suport de paper,
serà el testimoni del que hagi succeït allà, i convidarà a la interpretació del
que s’hagi plasmat com a signe.
Astrid Colomar entén la pintura com una substància
intel·ligent capaç de ser receptora i transmissora de la vida. En aquest cas,
considera el color vermell com l’impulsor de la materialitat i la força
terrenal femenina que emana de l’església, que és la que s’obre per sentir la
tragèdia i parlar a través d’aquest color. El color vermell caracteritza les últimes
intervencions i els treballs d’Astrid Colomar. La primera intercessió de la
seva Sèrie Vermella la va realitzar l’any 2010 per a Es Baluard Museu
d’Art Modern i Contemporani de Palma.
El vídeo que es presenta a Força de Gravetat es
projecta a la zona de l’altar de l’església. És un videodocument real.
Es tracta de la documentació d’un atac fet per soldats nord-americans a civils
iraquians innocents. Es confon un periodista que té una càmera amb un enemic
armat. A partir d’aquí es desencadena la matança d’una família amb els seus
fills. Aquest vídeo fou filtrat pel soldat Bradley Manning a Wikileaks i es va
fer públic el 2010.
El que es vol recollir amb força, inundant la sala, és el
so del que ocorre durant aquesta operació d’atac: soldats que es
comuniquen des de diferents helicòpters, que van identificant els múltiples
objectius (persones civils innocents que es confonen amb possibles atacants) i
que disparen; també se sent el so de les ràfegues de metralla. És la vibració
del so, tant del vídeo com de les masses sonores que es combinen dins el ritual
performatiu, el que afectarà el líquid, el qual recollirà aquestes
vibracions des de l’interior de l’església, temple femení, temple uterí que
sent dins les seves entranyes. Amb una persistència insondable, la pintura
vessada canvia, cada dia que passa mentre s’evapora.
Sembla que la mort ha
desaparegut del nostre horitzó immediat d’experiència, per això davant d’ella,
la sentim només part d’un fet al qual estàvem predestinats en el moment de
néixer. Un fet que els savis han sabut acceptar. La història de la filosofia
comença amb la premissa d’un sil·logisme: ‘Tots els homes són mortals’, però a
Occident veiem la mort passar lluny nostre, gairebé se’n parla de manera
íntima; però en som testimonis constants, de forma pública i per tot arreu:
morts a trets, a cops, esclafats, submergits, cremats o decapitats. I són ben
reals.
Ens continua
afectant el dolor aliè en aquesta època que ens ha tocat viure, de pantalles i
guerres televisades?
Informació complementària
Twiter: @ForceofGravity2
#ForçadeGravetat #AstridColomar #ForceofGravity
Un projecte de l’artista
Astrid Colomar
Comissariat: Georgina Sas
Músics: Pep Escalas Prats,
Lluís Segura i Albert Sierra.
Producció: Museu de
Pollença.
Direcció de muntatge: Toni
R. Bonet,
Imatges: La Perifèrica
Àudio: VAiVE produccions
Fotografia: Gabriel Ramon
Disseny i maquetació del
catàleg: Aníbal Guirado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada