Des de fa vint anys se celebra un dels premis d'Arts Plàstiques més famosos i polèmics del eón: el Turner Prize. No hi ha any, sobretot des dels guardons més recents, que van constituir fites publicitàries en els mitjans, com les vegades en què van guanyar Damien Hirst (1995), Anish Kapoor (1991) o Tracey Emin (1999) amb la seva polèmica obra “My Bed”.
El passat 5 de desembre el fotògraf italià Mario Testino, famós per retratar el món de la moda i multitud de celebritats arreu del món, va presentar-ne la cerimònia, que per primera vegada en els 27 anys d'història del guardó, no es va celebrar en una de les seus dels museus Tate, sinó en el Baltic Centre de la localitat de Gateshead, una condició itinerant del premi per successives ciutats del Regne Unit, després dels Jocs Olímpics de Londres 2012.
Abans de l'estiu es sabien els nominats: Martin Boyce, George Shaw, Karla Black i Hilary Loyd, i certes seccions de cultura dels diaris britànics, especialment The Telegraph, feien travesses sobre qui seria el guanyador. Tot estava calculat: els nominats eren un pintor, una escultora, una videoartista i un instal.lador, el que cobria l'espectre de les formes artístiques que el públic esperava d'un premi com el Turner.
L’escocès Martin Boyce (Hamilton, 1967) és una figura que cau bé: és professor de l'Escola d'Art de Glasgow, la ciutat escocesa que constitueix el veritable centre de la modernitat cultural al nord del Regne Unit, i la seva obra ironitza sobre estils del passat, com la taula de disseny modernista amb la que Boyce es va presentar al guardó i finalment es va proclamar guanyador.
L'artista, que va ser nominat pel seu treball a la galeria The Modern Institute de Glasgow, va representar a Escòcia a la Biennal de Venècia de 2009, i és un dels grans renovadors del llenguatge escultòric que sol explorar l'immens llegat deixat per la riquíssima tradició britànica. Boyce forma part també d'una generació molt particular dels artistes que va estudiar a la Glasglow School of Art.
A Library of Leaves és una instal.lació fràgil i poètica de forma rectangular, gens estrident i més aviat silenciosa, d’aquestes que defensen l’art difícil. En una entrevista publicada recentment al diari The Guardian, l’artista alemany Anselm Kiefer assegurava que “l’art és difícil, no es tracta d’entreteniment. Hi ha poca gent que pugui dir alguna cosa sobre art. És molt restrictiu”. Amb això Kiefer defensava la reflexió davant l’obra d’art i l’afirmació, que tant comparteixo, que comprar art no vol dir entendre-hi ni comprendre’l.
La peça de Boyce va ser triada pel jurat després de ser exposada a la galeria Eva Presenhuber de Zurich, i evoca un parc melancòlic a través d’uns arbres metàl.lics i fulls de paper. Un treball concebut com un paisatge peculiar, el col.lapse de l'interior i el món exterior, però és més un paisatge íntim i personal que cal observar detingudament. Amb reminiscències a Alexander Calder i els seus mòbils, on res és estàtic, tot sura a l’espai i es lliura als equilibris i cadències que la gravetat pugui generar. Calder ja parlava de poesia, però també d’enginy, humor i ingenuïtat de les seves obres. Un altre escultor que va ser definit per Jean-Paul Sartre com l’artista que “menteix menys en el seu art”. A Ciutat ens queda el regal que Calder ens va fer l’any 1973: el mòbil “Nancy” situat davant el Palau de l’Almudaina.
Un pioner de l’escultura del qui segur Boyce n’és en gran mesura hereu, igual que molts altres creadors com la gran Louise Bourgeois, i innovadors icones del modernisme com Jean Prouvé i els bessons Joel i Jan Martel.
La instal.lació A Library of Leaves va ser ideada per Boyce a partir d’una taula de treball dissenyada per Jean Prouvé (1901-1981), un visionari de l’arquitectura prefabricada i autor de mobles exquisits. A partir d’ella, Boyce en fa un homenatge al Modernisme que tracta sobre l’espai, els espais entre les escultures i les escultures en sí mateixes.
25.000 lliures per una obra que alguns crítics han qualificat com la millor dels 27 anys d’història dels Turner. Aquí comença el debat sobre el que constitueix l’art, en aquest sentit us recomano la lectura de “La querella del arte contemporáneo” de Marc Jiménez, on certes polèmiques i debats oposen a defensors i detractors de la creació artística dels nostres dies.
0 comentaris:
Publica un comentari