Tot va començar amb un regal d’aniversari. En motiu dels 90 anys del conegut col.leccionista i marxant d’art Leo Castelli (Trieste, 1907- Nova York, 1999), el seu fill va decidir fer-li un regal molt especial: un portfoli que incloïa 9 gravats de 9 artistes molt vinculats a la seva galeria novaiorquesa: Jasper Johns, Ellsworth Kelly, Joseph Kosuth, Roy Lichtenstein, Richard Serra, Robert Rauschenberg (el primer artista nordamericà que va descobrir), James Rosenquist, Edward Ruscha i Bruce Nauman.
Leo Castelli va emigrar d’una ciutat del nord d’Itàlia, va recalar uns anys a París i va marxar als Estats Units fugint del feixisme. L’any 1957 va obrir una galeria d’art al 420 del West Broadway en un moment en què s’iniciaven moviments artístics tan importants com l’Expressionisme Abstracte o l’Art Pop.
Uns anys en que Castelli va coincidir amb un nou estil de vida, el conegut way of life, possible gràcies al boom de la publicitat i la disminució de la qualitat dels productes, amb la finalitat que tinguessin menys temps de vida útil, i que fos necessari comprar-ne de nous. Vaja, un concepte de vida estès en la geografia i el temps.
Cinquanta anys marcant una manera de comprar i exposar obres d’art que va convertir Leo Castelli en un tot un empresari galerista, en un escenari molt diferent d’avui dia, petit i interconnectat. Descobridor dels artistes del pop nordamericà i inventor d’un mercat frenètic i incontenible per la crítica europea i els rics clients americans.
Un talent avançat al seu temps amb una intuïció gairebé infal·lible per comprendre el complicat engranatge del mercat modern i els secrets del marketing.
Nascut a Trieste el 1907, quan la ciutat formava part de l’Imperi austrohongarès, amb el nom de Leo Krausz la família es va veure obligada per les lleis racials de Mussolini a canviar el seu nom per l’italià de Castelli. La seva és una història familiar que ens pot remetre al Renaixement, perquè tots els seus antecedents formen una base genètica forjada per segles de persecució social i política, que segurament va provocar en aquest home una habilitat excepcional per la negociació entre els diners i l’art. L’any 1924 es va llicenciar com advocat i es va traslladar a París on va treballar, primer pel Banc d’Itàlia fins que, ja molt interessat pel món de l’art i encoratjat per la seva primera dona, va decidir obrir una galeria a la Place Vendôme. La Segona Guerra Mundial el va fer emigrar a Amèrica, i en poc temps la seva galeria del Soho es va convertir en el destí més preuat dels artistes joves, les seves gestions garantien compradors segurs. Un exemple: l’any 1958, quan Rauschemberg va exposar per primer cop a la galeria va comprar la seva obra Bed per 1.200 dòlars, trenta anys després estava valorada en 10 milanos.
Leo Castelli va ser un home culte però sobretot va tenir una gran habilitat social i econòmica, convertint-se en el primer galerista que va aconseguir el monopoli artístic de Nova York durant gairebé cinc dècades, abanderant l’art-pop o descobrint talents com Andy Warhol, Jackson Pollock o Jasper Johns del qui es va extasiar amb la seva obra Flag, en que art i obra s’havien fos en una mateixa cosa i que anunciava el naixement de l’art pop. Avui dia la bandera de Johns és una de les obres més famoses i valuoses, l’any 2010 va ser subhastada a Christie’s per 30 milions de dòlars.
Els americans consideraven Castelli un europeu típic; diletant, aficionat a la vida social, vividor i apassionat del gènere femení. Gran amfitrió de festes, fou l’home que va regnar durant dècades a la ciutat dels gratacels i que des d’allí, va reconquerir l’Europa que havia abandonat anys abans amb una xarxa de galeries satèl.lits.
El primer contacte de Leo Castelli amb la Fundació Juan March data de finals dels anys setanta amb un préstec d’obres, tot i que la col.laboració més estreta es va produir l’any 1988 amb una exposició que la Fundació March a Madrid va posar per títol Colección Leo Castelli, a la que hi va acudir personalment i va aprofitar per parlar sobre els seus artistes espanyols destacats entre els que es trobava Miquel Barceló; aquell any 1988 coincidia amb el seu primer viatge a l’Àfrica i era a punt de presentar la seva sèrie de quadres blancs.
Leo Castelli va complir sempre la seva premissa: no abandonar mai els artistes amb els que s’havia compromès en el seu dia i també, i potser més difícil, convèncer a la crítica europea que els seus artistes eren els millors del món.
Ara aquest regal de 90 conjunts dels que Leo Castelli es va quedar el primer i el darrer, volten pel món. El portfoli 82/90 amb els 9 gravats es pot contemplar a Ciutat fins al 4 de febrer amb Un homenaje a Leo Castelli, una exposició sentimental i significativa d’una de les figures més importants del mercat de l’art contemporani.